És una activitat enfocada a començar a entendre els fonaments del canvi químic i, alhora, el seu vincle amb la nomenclatura i la formulació químiques actuals.

Dins del cicle d’aprenentatge, pretén ser exploratòria, d’introducció de nous punts de vista i permetre una primera estructuració sobre aquests continguts.

A partir d’un context de treball sobre la possibilitat d’obtenir la pedra filosofal, l’alumnat experimenta amb una seqüència concreta de reaccions químiques que li permet fer suposicions i hipòtesis prèvies, contrastar-les amb els resultats obtinguts, comparar aquests resultats amb d’altres reaccions, debatre’ls, plantejar-se dubtes, arribar a conclusions… Tot plegat s’orienta com una evolució des de l’alquímia als coneixements actuals sobre el canvi químic i la manera d’entendre la matèria. Finalment, caldrà donar resposta a la pregunta que titula l’activitat.

També es proposa la lectura comentada d’un text sobre com Lavoisier va arribar a plantejar-se els canvis químics i el lligam amb la terminologia de les substàncies en el seu context històric. Es vol comparar el procés que va seguir amb el treball científic i deductiu dels nois i les noies.

A la seqüència es pretén fer èmfasi en diversos aspectes sobre la naturalesa de la Ciència: el caràcter temptatiu, la importància del mètode, les seves limitacions històriques, les aportacions de múltiples coneixements,…

Context

Model Teòric

Què fa l'alumnat?

Context

D’entrada, l’alumnat se situa amb el significat de la pedra filosofal: més enllà de la que ens ofereix l’imaginari de Harry Potter, es presenta la idea mítica de l’alquímia de l’Edat Mitjana sobre l’intent de transformar alguns metalls en or. Podria arribar a aconseguir això la Química actual?

A partir d’aquí, tota la seqüència d’aprenentatge pretén aconseguir les eines de coneixement necessàries per a respondre aquesta pregunta. Poc a poc, anem deixant l’alquímia i abordem les pautes de la ciència contemporània.

La manera d’introduir i vehicular el context de treball permet el contrast històric i desenvolupar diversos aspectes vinculats, no només a la disciplina sinó a les Ciències en general: la comparativa entre les idees i els procediments de l’alumnat i els de la Història de la Ciència pot ajudar, no només a fer més comprensibles els continguts, també a entendre com es construeix la Ciència i a humanitzar-la.

En funció del curs i en el moment que es desenvolupi l’activitat, es pot buscar vincles concrets de contextualització amb continguts que hagin treballat a d’altres àrees. Per exemple, a Socials, amb el canvi que va suposar el mètode experimental en l’època moderna o bé la Il·lustració de l’època de la revolució francesa.

Acció / Presa de decisions

Des del moment de la presentació del context de treball, l’alumnat cal que sigui actiu per anar desenvolupant la seqüència de continguts, tant des del punt de vista d’aportació de coneixements i idees com des del punt de vista operatiu.

L’alumnat ha de pensar i redactar suposicions i hipòtesis que, a la bestreta, expliquin el possible comportament de les reaccions químiques. A partir de l’observació, cal que contrasti i redacti les possibles confirmacions d’aquestes idees inicials o bé les seves modificacions per poder comparar i debatre amb la resta de companys i companyes.

Al llarg de la seqüència d’activitats científiques escolars, s’afavoreix el contrast de l’evolució de les idees per explicar els fenòmens.

Per poder ser conscients del propi aprenentatge i poder afrontar els següents passos sobre aquests continguts, al final de l’activitat cada alumne/a haurà de respondre’n una rúbrica autoavaluativa.

Crèdits

Autor/a:

Esteve Codinach

Agraïments:

Mercè Izquierdo i Begoña Oliveras.

Referències

Per a les lectures i la base teòrica:

  • Lavoisier: la revolución química. Temas Investigación y ciència, núm. 64. 2n trimestre 2011. Prensa Científica. Barcelona.
  • ESTEBAN SANTOS, SOLEDAD. Introducción a la historia de la química. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) Madrid. 2001.
  • GARCÍA BELMAR, A.; BERTOMEU SÁNCHEZ, J. Nombrar la materia. Una introducción a la terminologia química. Ediciones del Serbal. Barcelona. 1999.
  • IZQUIERDO i AYMERICH, M. Lavoisier i els orígens de la química moderna, 200 anys després (1794-1994). Actes de les Jornades d’estudi de la figura d’A. L. Lavoisier. Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona. 1996.
  • ASIMOV, ISAAC. Grandes ideas de la Ciencia. Alianza editorial. Madrid.1983

Per als experiments:

Deixa un comentari